LA NEOTOPONÍMIA COM A INDICADOR DELS CANVIS A LA RURALIA DE MALLORCA. EL CAS D INCA I SELVA


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA NEOTOPONÍMIA COM A INDICADOR DELS CANVIS A LA RURALIA DE MALLORCA. EL CAS D INCA I SELVA"

Transcripción

1 LA NEOTOPONÍMIA COM A INDICADOR DELS CANVIS A LA RURALIA DE MALLORCA. EL CAS D INCA I SELVA Jaume Binimelis Sebastian i Antoni Ordinas Garau XV Jornada d Antroponímia i Toponímia. Manacor, 2002 La toponimia es más enmarcable en el ámbito científico de la Historia oral que en el de la Geografía Regional. Macià Blázquez Salom (geògraf). En contra de l opinió abans ressenyada, estam convençuts que la toponímia és un bon instrument per al coneixement del territori i, especialment, des de l enfocament de la geografia, ciència en què la interdisciplinarietat és part de la seva essència, pel que tot seguit es pretén demostrar la seva utilitat per a l anàlisi geogràfica del canvi rural. Afirmacions com la que encapçala aquest text només poden ser fruit del menyspreu que sorgeix de la ignorància o de l ús sense escrúpols d arguments utilitzats per a satisfer objectius inconfessables i justificar actuacions injustificables des de la perspectiva de l ètica professional. INTRODUCCIÓ L estudi de l espai rural de les Illes des de l òptica de la Geografia del Canvi Rural és relativament recent. L anàlisi del camp illenc, no com a espai per a la producció paradoxalment l òptica que ha donat més fruits, sinó, sobretot, com a espai per a la reproducció, es consolida durant la dècada dels anys noranta (Binimelis; Riera; Sastre, 1998). Bàsicament, és durant aquesta dècada quan han sorgit estudis que han demostrat la conversió de l espai rural illenc en un espai multifuncional on conviuen les activitats tradicionals, cada cop més testimonials, amb funcions urbanes emergents, amb un paper preponderant de l activitat immobiliària (Binimelis, 1996). Aquesta activitat immobiliària sorgeix d una demanda d espai per a ús residencial d origen urbà, ja sigui població resident, en una primera fase, o estrangera, a la darrera dècada (Binimelis, 2002). Aquest procés, que dóna lloc, com a resultat d una demanda urbana, a la transformació de l espai rural en un espai heterodox, híbrid i on conviuen usos que fins fa poc pertanyien a móns separats el camp i la ciutat ha estat encunyat amb el nom de rururbanització. D altra banda, darrerament existeixen plantejaments que pretenen donar a l estudi de les transformacions i canvis dels espais rurals de les economies industrialitzades el caràcter global que, tal vegada, el concepte de rururbanització no tingué en la seva primera formulació, tal volta entesa només des del vessant més paisatgístic, per tant, perceptible i tangible. Des d aquest 349

2 SOBRE ONOMÀSTICA. JORNADES D ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA ( ) punt de vista, no podem més que destacar l obra Geography of the Rural Change (Ilbery, 1998). És aquesta perspectiva la que nosaltres reinvindicam en aquest estudi, és a dir, la comprensió de la rururbanització, del canvi rural, com un canvi global que repercuteix sobre el conjunt de l espai i de la societat rurals. El mitage paisatgístic no és la única conseqüència de la rururbanització, sinó que té manifestacions i implicacions d ordre social, econòmic i també cultural. Les manifestacions culturals del canvi rural són objecte d estudi en aquest treball. Concretament, analitzam la nova toponímia que, sorgida dels processos de rururbanització suplanta el substracte toponímic tradicional. La implantació a la qual fem esment té, lògicament, repercussions lingüístiques. Això no obstant, sobretot té conseqüències que s han d interpretar des de l òptica dels significats i simbologies que tenen els topònims, entesos com a noms per a referir-se a contrades del territori. L aparició d una nova toponímia és una altra de les conseqüències de les transformacions estructurals de l economia, del territori i de la societat de les Illes. Però no ha estat un tema excessivament conreat entre els científics socials illencs. Només coneixem (Ordinas, 1994 i 1998) l estudi de Climent Picornell (1982) sobre la nova toponímia sorgida arran del desenvolupament del turisme de masses a Mallorca. Malgrat tot, la seva anàlisi se cenyeix a la nova toponímia que podem detectar a Palma i als resorts turístics del litoral. És, en resum, una aproximació al canvi cultural que implica la irrupció del turisme, feta des d una òptica estrictament urbana. A l estudi pretenem demostrar que la implantació d una nova toponímia que sorgeix i es difon a mesura que es desenvolupa i consolida la irrupció de funcions residencials dins l espai rural illenc és una eina de gran utilitat per a l anàlisi del canvi cultural del camp illenc i, per tant, del canvi rural. Es tracta d una primera aproximació a una temàtica, la neotoponímia, novella i que, un cop encetada, ens sembla prou àmplia i sucosa com per convertirla en un clar indicador de la transformació social que ha experimentat el camp de les Illes. El camp d estudi escollit són els 107 km 2 que sumen els municipis d Inca (58,3 km 2 ) i Selva (48,7 km 2 ), ambdós limítrofs i pertanyents a la comarca del Raiguer de l illa de Mallorca. Aquest àmbit d estudi respon a motivacions estrictament científiques. Inca, com a centre urbà de segon ordre dins del sistema urbà mallorquí, genera al seu entorn rural una aurèola rururbana d alta densitat que, evidentment, ultrapassa l àmbit administratiu municipal, fruit de la irrupció intensa d activitats residencials. 1 El treball de camp ha consistit a recollir la toponímia que apareix en els rètols indicadors de la propietat rural dels termes municipals abans esmentats. Aquesta tasca, iniciada ja fa temps (Ordinas, 1989), es planteja arran de la constatació que la rajoleta vora el portal o entrada de la propietat amb la indicació del topònim ha esdevingut una moda cada cop més estesa. Una vegada localitzats, fotografiats i cartografiats aquest tipus de topònims sobre un mapa a escala 1:25.000, s ha procedit al recompte i la classificació dels 260 topònims que apareixen retolats a l àmbit rural per a designar les diferents propietats. De l anàlisi de la distribució territorial dels topònims obtinguts s observa, en primer lloc, una major densitat en el municipi d Inca (2,78 topònims/km 2 ) que en el de Selva (2,01 topònims/km 2 ). Ambdues xifres evidencien un altre fet remarcable: només un baix percentatge 1 Aquesta fou una de les conclusions de la tesi doctoral de Jaume BINIMELIS (1996). 350

3 LA NEOTOPONÍMIA COM A INDICADOR DELS CANVIS A LA RURALIA DE MALLORCA... de les propietats rústiques que estimam inferior al 10% presenten un rètol toponímic com a indicador de la propietat, tot i que es tracta d un fenomen sociològic prou significatiu i en constant augment. No obstant això, i malgrat puguem situar-ne els inicis a la dècada de 1970, com fins i tot ho demostren alguns exemples («Ca s Pedri. 2 Año 1970» i «A Ca ls Avis. Any 1973»), el costum d identificar la propietat rural mitjançant un topònim és encara anterior, tal com ho confirma l antiguitat d algun rètol detectat. La col locació d un rètol a la propietat rústica, a més de ser un costum que no s ha estès fins a temps relativament recents, té implicacions sociològiques prou evidents i ja constitueix, en si mateix, un símptoma evident d alguns dels canvis que esdevenen un cop desenrotllat el procés de rururbanització. Tot i això, aquest fenomen s accentua si atenem a la descontextualització de molts dels topònims que hi apareixen, completament aliens a la tradició i al passat agraris dels llocs que designen. Aquests neotopònims, sovint poc respectuosos amb la llengua i amb la cultura autòctones, resulten d altra banda ben descriptius de la nova realitat i la nova funció dels espais que identifiquen, uns espais on l activitat agrícola ha cedit terreny mai més ben dit a la funció residencial i urbanita. Quant a la tipologia de la retolació, la qual es troba generalment situada a l entrada de les propietats, es tracta majoritàriament de topònims gravats sobre una o diverses rajoletes, tot i que la casuística al respecte és prou ampla amb manifestacions artístiques, estils i materials ben diversos. A la tipologia d aquests indicadors toponímics, cal afegir-n hi d altres que en alguns casos compleixen una funció semblant. És el cas dels escuts heràldics relatius als cognoms del propietari o dels propietaris que trobam amb certa freqüència. A part de l apropiació indeguda que, a parer dels genealogistes, suposa aquest ús, poden resultar ben eloqüents tant des d una perspectiva sociològica com a l hora de catalogar la percepció de l espai que en tenen els seus propietaris i el valor afegit que li pretenen atorgar. També s observen alguns rètols que contenen números amb idèntica funció identificadora, si bé amb la impersonalitat i la fredor tan característica de les xifres. Finalment, i a tall d anècdota, són relativament abundants els rètols que adverteixen de la presència i perillositat de gossos, la qual cosa probablement s explica més pel suposat caràcter dissuasiu de l advertiment que per l eficàcia d aquest sistema de seguretat per fer front als robatoris, d altra banda, cada cop més freqüents. Tornant als rètols estrictament toponímics, la immensa majoria apareixen escrits exclusivament en majúscules. Les llengües emprades són el català i el castellà, si bé una minoria també és en alemany. A vegades es tracta d una retolació híbrida, mescla de castellà i català, alhora que sovintegen les faltes ortogràfiques, entre les quals destaquen la manca d accent gràfic i l incorrecte apòstrof de la partícula Can (que trobam sovint C an), amb què s indica la propietat mitjançant la contracció casa d en, tot i que no implica necessàriament presència de la construcció. RECOMPTE I CLASSIFICACIÓ DELS TOPÒNIMS Els 260 topònims recollits dels rètols de les propietats rústiques poden ser classificats a partir de criteris diversos. Si elegim el de la llengua, la majoria estan escrits en català, 2 Reproduïm, al llarg de tot el text, l heterografia tal com apareix en els rètols localitzats. 351

4 SOBRE ONOMÀSTICA. JORNADES D ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA ( ) seguits del castellà (10,8%) al marge d alguns casos híbrids o de grafia ambivalent (La Viña y el Campet, Sa Roada Rocío, Can Rafael, Ca n Pedro Alberto, Ca n Manolo, Babel, Finca Ferrer...) i d una minoria amb presència d altres llengües (Rau, La Alqueria Herbst). La toponímia tradicional, arrelada a la terra que nomena en un llarg procés de segles, pertany al substrat lingüístic català. Alguns rètols recullen amb fidelitat antics topònims com Auxella, Fangar Petit, Can Boqueta, Mendrava Petit, Son Amonda, Se Peletera, però no sempre mantenen la fidelitat a l hora de respectar la ubicació espacial originària dels topònims corresponents. Quant al contingut, la toponímia que apareix retolada pot fer referència als aspectes físics del lloc dit, ja sia a la geomorfologia (Es Clot, Es Pla, Es Pla des Pont, Es Serral, Es Pujols, Sa Roqueta), la hidrografia (Sa Torrentera), la vegetació (Es Bosquet, Els Bosquets, Es Pinaret, Es Prats, Els Prats, Es Xiprer, Ses Porrasses), l exposició (La Solana) o als cultius, les parts del conradís i construccions agràries (Ses Figueretes, Se Verdal, Ses Parres, Sa Vinya, Es Garrover, S Olivar, S Oliva, Ses Pereres, Es Mesteya, Sa Rota, S Era, Es Camp, La Viña y el Campet, Es Claparas, Camp des Morés, Ses Deveres, S Hort, S Hort Nou, S Hort de Ca s Forner, Sa Faixeta, Sa Gaieta, Sa Tanqueta, Sa Si-ni). Dins aquest mateix grup també trobam topònims relatius a les comunicacions (Sa Volta, Sa Creueta, Els Tres Cantos), a antics serveis (S Hostal des Bovol), a indústries tradicionals (Molí de Baix) i a activitats extractives (Sa Mina). No obstant això, l aspecte més present a la toponímia retolada és el que fa referència a la propietat. I per això mateix els topònims que porten antropònim nom, llinatge o malnom siguin els més abundants. Aquest tret no ens pot estranyar gaire, atès que la funció del topònim és la d identificar de forma inconfusible. Així, la inclusió del nom del propietari, a més de resultar eficient, a la vegada satisfà l anhel de reconeixement social que comporta la titularitat de la propietat. Un elevat nombre de rètols (45%) porten la partícula Can (o les variants Cas i Cal, amb els respectius femenins i plurals), tan característica a Mallorca per a indicar la propietat, seguida d un antropònim (Can Remendon, Can Martorell, Ca n Ximelis, Ca na Magdalena, Cas Portugues, Ca n Pedro es cuiner, Ca n Juan des Peix, Ca sa Pagesa, Ca n Monroig, Can Nas, Cas Jaitit, Can Sebastià Martorell...), tot i que també en algun cas pot ser substituït per un element descriptiu (Ca n Trobaràs, Can Porchet...). A vegades la part antroponímica és força curiosa, bé per la forma adoptada (Ca n Adagio, Ca n Portals Melchor Jaume, Can Geco, Can J. Morro, Can Jaben, Ca n Miju, Ca n Pelut de Cas Pasto...), bé per la possible explicació (Can Marron). També apareix la partícula fossilitzada Son (9,6%), el significat de pertinença de la qual ha esdevingut opac pels usuaris i que deriva d açò d en, çò en, també seguit d un antropònim. Amb aquesta fórmula se solen identificar, des d antic, les majors propietats o possessions. És el cas, entre els topònims recollits, de Son Vivot, Son Frare, Son Perelló, Son Campaner, Son Figuerola, Son Vich, Son Blai, Son Llampayes, Son Odre de Ca n Perlo, Son Estaràs, Son Jové de Ca n Guisca, Son Mavet i Son Sastre. Son Vent, Son Fred, Son Duc i Son Paparra són exemples de l ús de la partícula amb un descriptor, en el darrer cas no exempt d humor. A més, de la mateixa manera que la partícula Can, Son també és usat en la creació de neotopònims com Son Pancheta o Son Beamud. Hem localitzat, en canvi, un important nombre de neotopònims (6,1%) que porten el genèric castellà villa, igualment denotador de propietat, però ara amb connotacions lingüísticament i territorialment colonitzadores, en traslladar la percepció urbana a l espai rural. A més a més, el terme villa pretén afegir un valor social a la construcció i la propietat que identifica. A aquest grup pertanyen els topònims de Villa Teclo, Villa Rosario, Villa 352

5 LA NEOTOPONÍMIA COM A INDICADOR DELS CANVIS A LA RURALIA DE MALLORCA... Isidoro, Villa Francisca, Villa Cati, Villa Espada, Villa Sica, Villa los Vilas, Villa Ascar, Villa Pistola, Villa Ortega, Villa Teresa, Villa el Sandino, Villa Gracia, Villa Juanita i Villa Montuiri. Tot i això, aquesta percepció pròpia dels urbanites queda ben palesa a neotopònims com Las Delicias i Es Paradís, els quals traspuen amb nostàlgia una qualitat de vida perduda en què s enyoren la pau i la tranquil litat del medi rural, el contacte amb la natura i la vida sana, valors que es conjuminen en l exaltació de la bellesa del paisatge, aspectes tots ells força desitjats pels habitants de les ciutats i que transmeten en batejar la seva propietat camperola. Aquesta percepció, en canvi, rarament apareix a la toponímia tradicional per l escassa valoració per part d uns habitants acostumats a gaudir de les qualitats mediambientals de l espai quotidià. Finca és un altre genèric que sovinteja en la retolació de la propietat rural, però és rar en la tradició toponímica oral (Ordinas, 1996). Hem registrat els casos de Finca Can Xerpeta, Finca Ferrer, Finca Los Fernández, Finca Tomeu y Marisa i Finca Talapi. Però encara és un poc més nombrós el grup dels que porten el genèric caseta (Sa Caseta, Se Nostre Caseta...) que en aquesta contrada és la denominació genuïna de la casa de camp polifuncional: aixopluc de persones i bèsties, guariment d eines i magatzem en general. En alguns casos, el protagonisme dels propietaris arriba a posar en perill la pròpia concepció de topònim que gairebé és transformat en tarja de presentació (Lidon Cabot, Sa Caseta d en Colau i Mireille, Finca Tomeu y Marisa, Ca n Vicenç i Coloma, Tolo i Yolanda 1998, Zurera, Finca Los Fernández, Sres. Caballero-Ramon). A vegades, no sabem si per egocentrisme o estultícia, s arriben a adoptar fórmules estranyes (Se Nostre Caseta, Dels Estranys) que s allunyen de la tradicional funció identificadora dels topònims. Finalment, trobam neotopònims que descriuen els nous usos que ha adoptat l espai rural. Es tracta de noms que apareixen a rètols amb clares funcions comercials i que anuncien serveis com Club Hípic Son Callar. Rancho Sta. Magdalena, Yeguada Ramis Garau, Centro Ecuestre Nord, Club Hípic i Cultural Es Raiguer, Bolsos Agustí, Agroturisme Ets Albellons, Can Furiós Petit Hotel Restaurant Sa Tafoneta, Es Castell Finca d agroturisme, Agroturisme Can Beneït, Finca-Hotel Binibona Parc Natural, etc. Menció a part mereixen una sèrie de topònims, força curiosos, de significat i/o explicació desconegudes. Es tracta de Caja, Babel, La Paquera, S Arca, Sa Gruta, La Providencia. Dins aquest maremàgnum neotoponímic, la creativitat adopta múltiples manifestacions, com la de l ús de partícules toponímiques tradicionals d origen àrab (Binipont, Binipont Nou); de sèries dicotòmiques (Es Nins, Ses Nines), l origen de les quals només podem intuir; de noms d aus (La Calandria) de regust poètic, que també detectam en el rètol d un camí particular (Paseo del Sol). ANNEX Llista de topònims Son Vivot Son Frare Son Perelló Yeguada Ramís Garau Es Resqueu d'en Blancos Cas Jaitit Es Paradís Finca Can Xerpeta Es Claparas Sa Caseta 353

6 SOBRE ONOMÀSTICA. JORNADES D ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA ( ) Club Hípic Son Callar. Rancho Sta. Magdalena Can Porchet Ca n Adagio Es Bosquet Ca n Monroig Can Nas Son Beltran Can Remendon Can Martorell Camp des Morés Ca n Verd Can Tiro Ca s Cordé Ca n Pujadas Villa Isidoro Ca n Torrandell Ca n Ximelis Can Ditet Ca s Pedri. Año 1970 A Ca ls Avis. Any 1973 Ca n Garreta Ca n Carles Ca na Magdalena Cas Portugues Can Paco Ca n Pedro es cuiner Villa Teclo Rau Villa Rosario Son Vent Els Bosquets Ca sa Pagesa Ca n Gaspar Ca n Bonafè Sa Volta Villa Francisca/Can Batliu Villa Cati Casa Marjos S Hostal des Bovol Villa Espada Ca n Alvarez C an Rovey 365 Villa Sica Villa los Vilas Babel Fangar Petit Can Marron Villa Ascar La Paquera Caja Es Pascolet Cas Noviet Ca n Cifre Ca n Quet Cas Carter Can Solivellas Ca n Goleu Mir Villa Pistola S Arca Ca n Belerda Ses Nines Es Nins Ca n Palomo Ca n Coch Ses Figueretes Finca Ferrer Can Ferre Can Seguí Las Delicias Son Campaner Son Figuerola Ca n Blancos Sa Roada Rocío Can Melis Son Vich Son Blai Can Pol Ca n Villalonga Ca n Pons Ca n Romero La Solana Can Boqueta Dtº 4º Dels Estranys Villa el Sandino C an Biel Ca n Juaní/Perellons Ca n Tòfol Mendrava Petit Els Tres Cantos La Providencia 354

7 LA NEOTOPONÍMIA COM A INDICADOR DELS CANVIS A LA RURALIA DE MALLORCA... Son Llampayes Es Pla Sa Rota Ca n Rey Son Jové de Ca n Guisca Es Clot Cales Conches Ca n Trobaràs Villa Cata Ca n Truyol Sa Vinya Zurera Can Ramon Ses Parres Can Rigo Can Jaume Can Toni Villa Ortega Ca n Juan des Peix La Viña y el Campet Ben Arribats S Era Sa Vinya Can Mariano Can Tomeu Sa Caseta d en Colau i Mireille Ca n Torrens Villa Teresa/Ca n Pep Sequera Can Sebastia Martorell Ca n Vidal Finca Los Fernández Ca sa Dama Sa Caseta Ca n Villalonga Sres. Caballero-Ramon Es Garrover Sa Gruta Ca n Domingo Can Rafael C an Pau Ca n Portals Melchor Jaume Lidon Cabot Ca n Portals Ca n Vicenç i Coloma Son Beamud Finca Tomeu y Marisa Can Camilo Se Nostre Caseta Can Planas Club Hípic i Cultural Es Raiguer Sa Roqueta Son Paparra Sa Caseta Can Morey 1313 Es Camp Es Pinaret. Son Amonda S Oliveret de Ca n Guixe Ca n Punta C an Bosch S Oliva Centro Ecuestre Nord Son Odre de Ca n Perlo S Olivar Ca n Colomina Paseo del Sol Ca n Fiol Can Geco Es Pinaret. Ca n Llull Sa Torrentera Se Peletera Ses Deveres Ca n Miquel Xella Ses Deveres S Hort Nou S Hort de Ca s Forner Can J. Morro Els Prats Es Prats Es Xiprer Ses Pereres Ca n Pedro Alberto Ca n Manolo Tolo i Yolanda 1998 Can Jaben Molí de Baix Sa Mina Can Monja Son Estaràs Sa Vinya Ca n Frontera 355

8 SOBRE ONOMÀSTICA. JORNADES D ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA ( ) Ca n Frontera Can Berto Villa Gracia Sa Creueta. Can Toni Villa Juanita Ses Porrasses Finca Talapi Ca n Antich Can Canyeret Ca n Calet Agroturisme Ets Albellons Son Canta Es Pujols Can Rotget Ca na Tonina Se Verdal Ca n Pontet Sa Caseta Ca n Roses Son Bià Ca n Miju Binipont Binipont Nou Es Pla des Pont Son Pereó Ca n Joan Morro Es Mesteya Ca n Queto Ca s Birro S Hort Nou Sa Si-ni Ca n Cunrido Ca n Mertina Can Cobos Can Tabou Nou Ca na Mavi Bolsos Agustí Son Sastre Ca na Paquita Es Serral Sa Faixeta S Hort La Alqueria Herbst Auxella Son Fred Son Duc Ca n Pipa Son Mavet La Calandria Son Morro Na Bernadeta Es Castell. Finca d agroturisme Can Furiós. Petit hotel. Restaurant Sa Tafoneta Finca-Hotel Binibona Parc Natural Agroturisme Can Beneït Ca n Corritx Ca n Pelut de Cas Pasto Ca n Serra Villa Montuiri Son Pancheta Sa Gaieta Ca na Pepita Sa Caseta Cas Pastor Sa Tanqueta Ca n Morro BIBLIOGRAFIA BINIMELIS SEBASTIÁN, J. Caracterització, tipificació i pautes de localització de les àrees rururbanes a l illa de Mallorca. 3 vol. Palma: UIB, Tesi Doctoral inèdita folis mecanografiats. «Mètodes qualitatius per a l anàlisi de les àrees rururbanes. El cas de l illa de Mallorca». Treballs de la Societat Catalana de Geografia 46. Barcelona: IEC, 1998, pàg «Sociedad post-industrial y dialéctica campo-ciudad: aportación al debate a modo de estado de la cuestión». Lurralde 23. Donòstia: Instituto Geográfico Vasco Andrés de Urdaneta, 2000, pàg

9 LA NEOTOPONÍMIA COM A INDICADOR DELS CANVIS A LA RURALIA DE MALLORCA... «Canvi rural i colonització estrangera a Mallorca». A: II Jornades de turisme i medi ambient a les Illes Balears. Evolució turística i ambiental de la darrera dècada i disseny de futur. Palma: Institut d Estudis Ecològics, pàg. policopiades. BINIMELIS SEBASTIÁN, J.; RIERA BARCELÓ, A.; SASTRE CANALS, B. Geografia Humana. Espai Rural. Palma: Conselleria d Educació, Cultura i Esports, (Ciències Socials a les Illes Balears/Bibliografia bàsica, 6). 101 pàgines. ILBERY, B. The Geography of Rural Change. Harlow: Longman, pàgines. ORDINAS, A. Els noms de lloc del terme de Selva. Inca: Ajuntament de Selva i Conselleria de Cultura del Govern Balear, pàgines. Mapa toponímic del terme de Selva. Inca: Gráficas García, Actualització del recull bibliogràfic de toponímia i antroponímia de les Illes Balears. Palma: Ciències de la Terra i de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, (Quaderns de toponímia, onomàstica i cultura popular, 2).119 pàgines. Geografia i llengua. Topònims i genèrics toponímics de les Illes Balears. 3 vol. Palma: Departament de Ciències de la Terra. UIB, Tesi Doctoral inèdita folis mecanografiats. Cartografia i toponímia. Palma: Conselleria d Educació, Cultura i Esports del Govern Balear, 1998 (Ciències Socials a les Illes Balears. Bibliografia bàsica, 1). PICORNELL, C. «La nova toponímia de les Illes Balears. Una aportació als topònims sorgits arrel del turisme». A: Butlletí Interior de la Societat d Onomàstica X. Sant Hipòlit, 1982, pàg

Sitemap